1229, neix sa terra que porto al cor.

Doncs si, ens trobam al 1229. Arriben els catalans a Mallorca, massacren els moros i repoblen s'illa amb sa gent del seu poble. No s'integren en cap altra cultura simplement, perquè han exterminat s'anterior.

Aleshores, els fills dels primers catalans són catalans, els fills d'aquests fills de catalans, segueixen essent catalans i així generació rere generació fins avui. Si va ser trist que desaparegués la cultura àrab de Mallorca a mans nostres, ara seria ben trist que la nació catalana desaparegués engolida per l'espanyola. Ja no ressucitarem sa Mallorca precatalana, però sí que ens toca lluitar per la supervivència d'aquesta Mallorca nostra, que ens ha arribat viva a través de vuit segles d'història, superant tres segles d'ocupació espanyola, amb quatre dècades de dictadura militar.

Si Catalunya qualque dia serà independent de s'Estat espanyol no ho sé, emperò, pel que és tracta de Mallorca, sa cosa està molt fotuda, aquí hi ha una inmensa majoria de forasters i quan dic forasters, fins hi tot parl de gent que viu a Mallorca amb moltes generacions a l'esquena. Aconseguir que el 90% de sa població canviï la seva posoció envers la possibilitat de que Mallorca es sumés un projecte independentista català és a dia d'avui una feina utòpica.

Pot ser aquesta terra ja estigui perduda, quasi tant com es País Valencià i pot ser sigui perquè es mallorquins som molt conformistes o perquè mentres visquem bé, res més ens importa, però una cosa hi ha ben certa: ningú ens farà callar!

Per segons qui, la conquesta del Regne de Granada als moros va ésser un fet gloriós, però la conquesta del Regne de Mallorca, també als moros, un genocidi. Els catalans no ens vanagloriam de cap extermini passat, però com a poble plural e integrador en que hem esdevingut, aprendrem dels errors d'altres temps, per fer de la nostra lluita un fet exemplar.

No ens fa falta inventar cap fórmula per tal d'enganar a ningú amb s'excusa de fer créixer l'independentisme, no tenim por a dir sa veritat a tothom, al contrari, n'estam orgullosos de ser catalans i de dir-ho, així com no hem tingut por de dir que xerram sa llengua catalana i al final sa veritat s'ha imposat.