No som humans si no som lliures.

Fa mig segle a Mallorca no parlava castellà ningú. De fet els primers immigrants es varen acabar integrant lingüísiticament perquè no els quedava més remei. Amb el temps, (escolarització monolingüe, rentat de cervell feixista, repressió política salvatge, mitjans de comunicació de masses únicament en castellà...) la situació canvià i el mallorquí deixà de ser necessari. Fins i tot hi va haver illencs venuts i pseudopijos que varen decidir de parlar castellà als fills.

Ja ho va dir Miquel dels Sants Oliver cap a finals del segle XIX: "Mallorca, terra de venuts i de venals".

Avui día, el català està desterrat de gairebé tots els àmbits de la vida pública: no podem gaudir del cinema en la nostra llengua materna, ni comprar juguetes als nostres cossins, ni anar a un gimàns on es facin classes en mallorquí, ni anar al restaurant i saber que puc trobar la carta en la meva llengua (però sí en tres o quatre llengües estrangeres), ni ser atés en mallorquí a tots els comerços, ni quan vaig al metge, ni trobar la mateixa oferta de llibres, etc, etc. En quant a l'administració, no per tot es privilegia el català sinó que en alguns fins i tot està discriminat (Policia Nacional, Justícia, Hisenda, etc). El castellà no està en posició d'igulatat sinó de superioritat quan aquí és una llengua forastera.

A més, no es pot posar el castella i el català al mateix nivell, perque el català es una llengua que ha sofrit 300 anys de represió i el castella no. Aquest es un detall que els espanyolitos no dieun mai.

A Espanya, qualsevol campanya té èxit si se li pot afegir el toc anticatalà. És evident que els espanyols no són catalans i que nosaltres no som espanyols. Es obvi que catalans ho som tots els països que així se'n diuen, tan obvi com que hi ha catalans de Catalunya (lleidatans, gironins, castellonecs o barcelonins) de les Illes Balears, de València, d'Andorra i si m'apures de l'Alguer. Però a Espanya, a Castella molt especialment, això li ha produït des de sempre diarrea crònica.

La normalització pretén, com indica el terme, tornar a una llengua a la normalitat, és a dir, a l'estatus que tenia abans de la repressió. Els immigrants són qui s'han d'integrar, només faltaria que els mallorquins haguéssim de renunciar a ser qui som perquè els forasters actuen com a colonialistes.

La diferència entre ells i nosaltres, és que ells imposen la seva nacionalitat sobre l'altre, vulguis o no vulguis. En canvi nosaltres, tant de les illes com del principat, oferim i ens sumam a la nació, que no ens la marca cap carnet. Són dos conceptes que no tenen res a veure: una nació espanyola impositiva i rància basada al capdavall en la violència de les pistoles i en considerar les persones bàsicament portadores de nombre i DNI, talment una vaca tatuada, contra una nació catalana democràtica i moderna basada en la voluntat lliure de les persones.

No som humans si no som lliures. Només la independència ens farà éssers humans.

Ibrahimovic no ha jugado en el Barça

Entendiendo el concepto de realidad de Wittgenstein, como algo técnico y científico, perceptible a nuestros sentidos y no como algo metafísico, como teorizaba Platón, podemos interpretar que Ibra nunca ha jugado en el Barça, ya que su aportación futbolística al desarrollo del estilo guardiolista durante su etapa como culé brilló a todas luces por su ausencia.

Diez jugadores del equipo creaban una situación de juego: toque y muevo, recuperación tras pérdida, velocidad en las transiciones etc, sin embargo, siempre hubo un tipo que se desentendió de todo esto, un llanero solitario que jugaba su propio partido sin intervenir en las tareas del equipo: estaticidad, carencia de presión, dilatación de las contras etc.

Jugar en el Barça requiere una total implicación en los automatismos del estilo; cuando el equipo necesita de una presión asfixiante para recuperar el balón, todo el equipo se involucra en ello, cuando el partido pide circulación rápida, todo el equipo se mueve y rompe con desmarques. El jugador del Barça debe tener claro que las bases del equipo están por encima de sus virtudes y si debe adaptarse a otras características de juego por el beneficio del equipo tiene que estar dispuesto a hacerlo.

También podríamos afirmar que Ibrahimovic no ha jugado en el Barça y por consiguiente Ibrahimovich no ha ganado ninguna Liga en España, teniendo en cuenta que según la lógica kantiana, dicha lógica carece de la referencia a objetos reales, ya que la verdadera lógica humana viene dada por una idea, por el ideal general de la cuestión a tratar. Por lo tanto, el ideal universal del estilo cruyffista-guardiolista se centra en el juego colectivo y sus fuertes bases, por ende, como Ibrahimovic nunca ha participado en tales directrices, podemos afirmar que Bojan fue el delantero titular del Barça en la temporada 2009/2010.