dimarts, 15 de juny del 2010

Un basc arrelat a Catalunya

Acaba contracte aquest 30 de juny, una persona molt questionada, a pesar dels clars èxits aconseguits: 4 lligues, 2 champions, 3 supercopes d’Espanya, 1 copa del rei, 1 supercopa d’Europa i 1 mundialet de clubs. S’ha gastat 287 milions d’euros en 33 fixatges, amb una mitjana 47,8 per temporada i 5,5 fixatges. Unes xifres totalment coherents.

Durant ses dues primeres temporades (amb en Sandrusco a la vicepresidència), Txiqui va tenir menys influència a ses decisions i curiosament es va fer una aposta massiva de fixatges: 03/04 vuit homes (Ronaldinho, Márquez, Gio, Quaresma, Rustu, Luis García, Mario i Davids)on només 4/8 van quallar i a la 04/05 nou homes (Eto’o, Deco, Giuly, Larsson, Belletti, Sylvinho, Edmilson, Albertini i Maxi López) on ho van fer 6/9. D’altra banda, de sa mà de’n Txiqui han arribat homes com Alves, Piqué, Henry, Toure, Keita, Milito, Guddy, Maxwell, Pinto i els controvertits brasilers Henrique i Keirrison.

Cal destacar que n’Eto’o va ser una aposta ferme de Txiqui, ja que Rosell s’oposava dràsticament al fixatge, legant possibles enfrontaments amb Florentino (‘’El Floren ens pot destrossar’’ Sandro Rosell dixit). Per altra banda els fixatges de’n Rijkaard i en Pep sorgiren de les recomanacions de Johan Cruyff, home vinculat a la dirección Laportista des de principi de campanya. Recordem que Sandro no confiava en el fixatge d’ambdós místers i apostava per l’Scolari (amic seu de les relacions amb nike a Brasil).

Una altra dada a recalcar, seríen els fixatges de Hleb, Cáceres, Ibra i Chigri, els quatre són apostes directes de Pep Guardiola.

Zubizarreta sona com a possible substitut a la dirección esportiva del club, pot ser que necessitem un canvi institucional per depurar les il.lusions, diuen que en Zubi és íntim de’n Pep, això em tranquilitza, també diuen que els bons porters, són els que millor controlen un partit de futbol, esperem per bé de tots que així sigui.

FORÇA BARÇA I GRÀCIES PER TOT TXIQUI.

diumenge, 6 de juny del 2010

Morir o matar

La competencia mueve el mundo. Estas son las bases sentadas por la biblia emprendedora del siglo XXI. MENTIRA. El egoísmo es quien mueve el mundo, no debemos confundirnos, competencia es progreso, es evolución, es mejora. La competencia que transista nuestras ciudades carece por completo de bienhacer, incluso de rentabilidad y productividad. Morir o matar, that is the question.

Anarquía es solidaridad, mencionó algún anarquista. Entenderemos el concepto anárquico como algo utópico e ilusorio, como forma de estado inconcebible, no entraré en connotaciones, tal vez tengais razón, hablaríamos de ausencia de leyes y esto comportaría continuos motines, imperaría la ley del más fuerte. Quedémonos con los valores: solidaridad. Aquí es cuando entra en juego el egoísmo. Estamos en una situación de competencia perfecta, pero el capitalismo necesita más, no es suficiente con estabilizar los principales valores vitales: Vida, familía o bienestar, en su conjunto suena a felicidad.

Una empresa mueve ficha, en lugar de colaborar entre ellas, ayudarse, progresar en su pluralidad y juntos crecer económica y corporativamente, una decide desmarcarse, el egoísmo necesita más, no se conforma con la felicidad, busca su imperio personal, colonizar sus alrrededores y coronarse césar (totalitarismo capitalista). Otros caen por el camino, podría haber sido él, ha sido una batalla dificil, pero tenía más poder (dinero) que sus ''rivales'' (compañeros de profesión).