dissabte, 21 de maig del 2011

Malauradament

Tornam-hi, torna-hi, es microcicle ha obert sa veda, ara sí, es temple sagrat està en marxa un estiu més i ja en van un parellot.


00:00, després de fer ses respectives de rigor a ca en Matias (Uncle Tom i Tío Tom pels més tradicionals) entenem per ''respectives de rigor'' es dos litres típics de cervesa d'abans de començar es vespre, idò entram al temple sagrat. Primer de tot, contemplam es temari, ens miram i amb un complaent moviment de cap, afirmam que podrà ser un altre vespre memorable. Després d'aquest moment de 'no empecemos a chuparnos las pollas todavía' anam a saludar en Matt, amb sa mateixa cara impassible de cada any ens diu: - Hei Mallorca! Nice to see you again! (quant anyorava aquestes paraules) i just després li demàn All these things that I've done, per variar, som un nostàlgic i els clàssics d'es Mulligan's s'han de respectar.


Minuts després de fartar-me a veure british femelles de ses que fan recordar a un es perque de sa grandiositat de Magalluf i en conseqüència sa inmensa merda de Passeig maritim de Palma que tenim, aixec sa mirada i veig que han redecorat es local o millor dit, han destrossat es local. On són es mitics posters d'en Zappa, d'en Tony Montana o d'en Vicious que donaven vida al local? Sa fantàstica indecència que li donava ànima ha mort.


Afortunadament es sa única imperfecció que observ, es reste continua sent sa mateixa brillant merda de sempre i mentre ho pens, sona Teddy Picker, sa pista rebenta, tan bestial com sempre, putes 'niñatos' (Arctic Monkeys), que grans.


Decidim anar a fer sa habitual volta de reconeixement per 'Punta Ballena'. Soc feliç, res ha canviat, veig els mateixos subnormals de sempre disfressats, cantant es Football's coming home a tota hòstia i amb un pedal d'es que fan escola. Una 'relacions', per anomenar-la de qualque forma (una pava amb més mames defora d'es vestit que dedins, normalment te un altre nom: 'sorra') ens enganxa per entrar al Red Lion. Dos whiskies per quatre euros, insultant, tan insultant que directament li dic que en posi quatre (que s'ho mirin es d'es Maritim si volen tenir plens es locals).


Coneixem un grup de finlandeses. Una més per sa meva llista de conquestes multi-ètniques, quelcom possitiu ha de tenir sa solteria pensa un, mentre li deman on està allotjada. Llàstima que sa situació no acabi prosperant, ella vol apuntar es meu mòbil, pero se que demà no me cridarà i li moll, en pla Hank Moody: You have got that I have a big erection at this moment. Sa tia flipa, es descollona i mira a ses seves amiguetes com dient: -Aquest jove és un pervertit, però li vull menjar tota sa polla. Tot acaba amb res, amb una enrrabanada de mil dimonis i amb un contacte més a sa llista de contactes telefònics que mai utilitzaré.


Tornam a pujar cap al Mulligan's, sa banda està tocant en directe es Same Jeans i demanam una altra 'paint'. Duim dues merdes com dos pianos, però que feim allà drets sense un beure a sa mà. Millor caure en coma etilític que fer es ridícul.


Sa sopa que duim comença a ser potent, al·lots. Sortim d'allà així com podem i sense dirigir cap paraula, tal qual zombies, ses cames ens condueixen cap a s'hindú de Trossos De Pizza a un €uro. Ho pos en majúscules, ja que per noltros és el nom oficial. Són horroroses, cert, és pasta eixuta amb una gota de salsa de 'domàtiga' de pot, però sa realitat és que a les 6 d'es dematí, allò és el més bo que s'ha menjat un en sa seva puta vida, entra com si fos es pa de cristo.


Es vespre ha acabat, però sa ment d'un mamat no ho vol acceptar i encara intenta mollar sa canya als darrers residus de sa zona, tant és un camaiot de cent cinquanta quilos, com una vella amb ses mames pes genolls, sa qüestió és ficar sa perdiu en remull.


Camí cap és cotxe, pensant, amb aquests sis trossos de pizza alomillor ja no donaré positiu, no, els hindús possen ingredients especials per contrarrestar es tres llitres d'alcohol que t'has fotut, puta animal.


Malauradament, es millor lloc per sortir de marxa de tota Mallorca, només obri tres mesos a l'any.