dimecres, 7 d’abril del 2010

Maniqueísmes amb retòrica

Tradicional conversa amb dues persones partidaris de patriotismes divergents.

A: Eres español.
B: No lo soy.
A: Sí que lo eres!
B: Lo siento, no lo considero así.
A: Mmm…pero lo dice la ley!!
B: No, la ley dice que soy un habitante de este país y como tal tengo que cumplir una serie de obligaciones: como el tributo o la cotización...
A: Lo dice tu DNI pedazo de…!!!
B: A mi lo que diga un trozo de papel plastificado con el cual disfruto muchas noches me suda literalmente los piiip. Lo que de verdad importa es el sentimiento de cada uno y lo que uno crea; y yo creo que soy catalán y sino lo fuera querría serlo.
A: Que te jodan, tu lo que eres es un…es un...es un…Viva Franco!
B: Viva! Tan alto como Carrero Blanco…

Obviament tots vosaltres haureu diferenciat clarament les dues postures que juguen durant aquest breu col•lòqui. Jo també, ràpidament he pogut distinguir al català del no-català degut al seu enginy, elegància i capacitat argumentativa del discurs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada